La jove documentalista Alba Sotorra (Barcelona, 1980) ens presenta a Game Over (2015) la historia de Djalal. Djalal és un jove que estava obsessionat amb jocs de guerra fins i tot abans de començar a caminar. Criat com a fill únic d’una família catalana (mare catalana i pare iranià) de classe mitjana, els seus pares li van donar tots els capricis que se li acudien. Tenia tot tipus d’armes de joguina per jugar a la guerra, però a mesura que creixia els seus jocs es van fer més sofisticats i perillosos i les armes van ser de veritat.
Un dia Djalal va començar a enregistrar-se en vídeo en operacions i aventures militars, i a situar-les després a Youtube, convertint-se d’aquesta manera en Lord_Sex, un personatge mundialment conegut en el ciberespai. El seu camí i les seves ànsies d’acció i de guerra el van portar a allistar-se a l’exèrcit espanyol i marxar com a voluntari a l’Afganistan. Però les guerres tenen poc a veure amb els videojocs o les ficcions de Hollywood, així que Djalal, després de dos anys, va tornar a casa. Desencantat, es va trobar amb que el seu entorn immediat havia canviat a causa de la crisi econòmica. Però en el seu cas van confluir altres crisis, que juntes van constituir una crisi absoluta, total: la educativa, la familiar, la profunda crisis de valores de nostre món. El joc s’havia acabat i Djalal es va trobar abocat a trobar els seu propi lloc en el món real.
Alba Sotorra, cineasta inquieta i d’acció, compromesa amb les noves formes d’ expressió audiovisual, i interessada en buscar noves mirades, arrenca la seva pel·lícula a l’actualitat, a la casa que Djalal comparteix amb el seu pare, Hansi, amb el que parla ben poc. Hansi critica la actitud bel·licista del seu fill, a pesar de haver-la promogut des d’un principi. Els dos comparteixen una casa a Santa Coloma de Farnés (Girona), que s’ha de vendre perquè el pare no té feina i els deutes s’acumulen. També apareix la mare, l’Anna, ja separada del pare, que a diferència del Hansi actua de manera protectora i comprensiva amb les decisions (o les no decisions) del seu fill. I finalment, també coneixerem la Cristina, la xicota del noi, silenciosa, inexpressiva, que comparteix amb en Djalal el seu particular món.
Aquest singular documental, formalment inquiet i creatiu, apropa l’espectador a un marc de reflexió sobre alguns espais obscurs de la nostra societat contemporània, tristament absurds. Una societat caracteritzada entre d’altres deliris per un entreteniment compulsiu, por un entorn mediàtic que ens condueix a l’alienació, per determinats continguts demencials de les xarxes socials o per la manca de criteri d’algunes famílies.
Hi ha alguna cosa a Game Over que impacta i commou: Djalal és un jove malalt per les armes, per la guerra, por les actituds violentes; que ha dedicat part de la seva vida a coquetejar amb la (in)cultura de la violència. Però no és nord-americà. No viu ni a Alabama ni a Minnesota. Viu aquí. Parla la nostra llengua. Sona tan a prop que fa mal. És tan proper que intranquil·litza.
…
