Rebre una notificació, treure el mòbil de la butxaca i contestar. És un gest senzill que ja hem incorporat a la nostra naturalesa, i que podem realitzar fins a 80 vegades al dia. Cada cop que desbloquegem el telèfon i interactuem, una empresa lluita perquè passem més temps a la seva aplicació, ja sigui WhatsApp, Instagram o Twitter. El nou capital és l’atenció. I això és just el que pretén denunciar The Social Dilemma.
El llargmetratge dirigit per Jeff Orlowski compta amb no poques veus importants de la indústria tecnològica, extreballadors de Google, Twitter, Pinterest o Facebook. Tots ells assenyalen que el capitalisme de vigilància com es diu en el film, es beneficia del seguiment de grans empreses tecnològiques el model de les quals és assegurar que els anunciants tinguin èxit. Es tracta d’un nou tipus de mercat dedicat a negociar amb les dades de milions de persones per tal de mantenir-les enganxades a la pantalla. Quant més minuts, més audiència i, per tant, més inversors interessats en aquella marca. I això és just el que fa Netflix, curiosament l’empresa distribuïdora del documental que ens ocupa.
Un dels aspectes en què més s’incideix és que a les xarxes socials se serveix a gust dels interessos del navegant, fet que genera microcosmos de persones amb les seves pròpies realitats i els seus propis fets. Encara que siguin mentida. Amb el temps tens la falsa sensació de que tots coincideixen amb tu perquè totes les notícies que t’arriben estan en sintonia amb tu. Conseqüències? L’extrema polarització de l’opinió pública i l’auge de la demagògia i de les teories conspiratòries.
Podríem caure en la trampa de pensar que només es convenç a quatre babaus, però l’algoritme és cada cop més intel·ligent. Avui et convencen de que la Terra és plana, però demà et convenceran d’una altra falsedat. Ho acabem de veure amb els negacionistes de la Covid-19, que es neguen a dur mascaretes i assenyalen la 5G i Bill Gates com a responsables de la pandèmia per poder implantar microxips a través de vacunes i així controlar les ments dels ciutadans. I és que dedicar temps a contrastar la informació s’ha convertit en una pràctica en perill d’extinció.
The Social Dilemma incorporà una part dramatitzada sobre uns adolescents d’una família de classe mitja nord-americana, que contribueix a augmentar l’atractiu de la producció i l’interès dels espectadors. A més, Orlowski representa visualment amb diferents caracteritzacions d’un mateix actor (Vincent Kartheiser) la col·laboració entre tres algoritmes personalitzats per a cadascun dels milers de milions d’usuaris d’una xarxa genèrica, que podria ser tant Facebook com Youtube: el de publicitat per captar la seva atenció; el de creixement per retenir-lo; i el de monetització per mostrar-li l’anunci més rendible en cada moment.
“Cada acció que fa una persona és vigilada i registrada. Queda constància exactament de quina imatge mires i de quant de temps la mires”, diu a The Social Dilemma Jeff Seibert, exexecutiu de Twitter. Però els experts que desfilen pel film no només ho són en tecnologia sinó també en ètica i conducta humana. El documental reclama la regulació ètica d’aquest àmbit i la modificació del model de negoci abans no sigui massa tard, no només per a la salut de les persones sinó també per garantir la qualitat democràtica.
En definitiva, un documental de gran interès que pretén dissuadir-nos de l’ús de les xarxes socials sacsejant l’espectador per convèncer-lo de que, tal i com estan dissenyades ara, són nocives i ens estant abocant a la distopia que tantes sèries ens han anunciat. A través de mecanismes molt complexos, aconsegueixen manipular els nostres hàbits més inconscients, crear addicció per monetitzar les aplicacions i reprogramar la nostra manera de percebre el món, exercint cada vegada més control sobre la ciutadania.