Category Archives: General

Sufragistes

Aquesta pel·lícula explica la història de les sufragistes angleses a tocar de la Primera Guerra Mundial. La majoria d’aquelles dones, que provenien de les classes treballadores, veien com les seves protestes pacífiques que reivindicaven una cosa tan fonamental com el dret de vot per a tota la ciutadania, només trobaven la desqualificació i la burla en l’establishment polític. Radicalitzades i cada cop més audaces, estaven disposades a perdre-ho tot a la recerca incansable de la igualtat: la seva feina, casa seva, els seus fills i les seves vides.
Maud Watts, una jove obrera, que treballa en una bugaderia industrial sota unes condicions dantesques i amb una història d’abusos per part del patró, és el fil conductor del relat. Senzilla, humil, casada i amb un fill, assistim al seu procés de conscienciació a favor dels drets de la dona i, més tard, a la ruptura dolorosa de tot allò que la rebaixa i la disminueix com a ésser humà.
Maud ens condueix a conèixer a Emmeline Pankhurst, líder històrica del moviment de les sufragistes que va lluitar pel dret de les dones a votar a la Gran Bretanya, als inicis del segle XX. Un personatge simbòlic, una icona del moviment de les sufragistes. Pankhurst fou perseguida acarnissadament pel govern britànic i va haver de viure en la clandestinitat
Sarah Gavron, la directora, evita exaltacions de l’heroisme individualista i reivindica el vessant obrer, col·lectiu i en femení del moviment i, sobretot, recupera amb eficàcia i emoció la crònica d’una de les lluites per la igualtat més vigents i menys explicades.
Amb la lluita històrica i exemplar de les sufragistes, el film ens mostra de forma didàctica els tres factors que determinaren el moviment: l’evident injustícia subjacent en la situació que es volia canviar; el lideratge capaç i estratègic, que desenvolupa poders simbòlics i d’organització; però la cinta enalteix i subratlla el tercer factor presentant-lo com a determinant: El compromís de les dones del poble, disposades a fer una multitud de petites o grans tasques, d’assumir sacrificis personals i d’aprofundir encara més en el patiment.
Sufragistes és també un material preciós que demostra la necessitat que les dones conquereixin el relat audiovisual. Només així es caminarà amb fermesa cap a la igualtat, cap a l’horitzó en què les emocions, les aventures, els esdeveniments siguin explicats també per les dones, en què les dones generin sentit i creïn significat en la dimensió mediàtica.

Bicicletes vs cotxes

El món està immers en una gran crisi global que tard o d’hora s’haurà d’afrontar: el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils, i la contaminació urbana i dels oceans. La bicicleta s’erigeix com una poderosa eina per al canvi, però la indústria automobilística inverteix milions de dòlars cada any per afavorir els seus negocis. Bicicletes vs. Cotxes ens presenta diversos activistes i pensadors que lluiten per aconseguir ciutats més sostenibles. Es neguen a deixar d’anar amb bicicleta, tot i l’augment del nombre de morts en accidents de trànsit.
Som davant d’una lluita desigual per l’espai urbà. Els poders, forces i conseqüències d’utilitzar un cotxe o una bicicleta per a desplaçar-se són molt diferents, i l’auge i influència que té des del segle passat el cotxe i la seva indústria es presenta com un imperi que sembla indestructible.
La pel·lícula ens porta a diferents ciutats del món i en totes elles el panorama és el mateix: riuades i riuades de vehicles a motor en moviment, ocupant l’espai, en parada forçosa o descansant per a poder seguir contaminant el dia següent. Com no podia ser d’altra forma, el director suec Fredrik Gertten pren partit pel cantó més dèbil, mitjançant les seves imatges, entrevistes, veus en off dels testimonis o estadístiques.
El cas de Los Angeles és especialment esfereïdor, ja que se’ns explica que el transport públic va passar de ser el millor del món a principis del segle XX, fins a ser residual a principis del XXI, ja que una determinada empresa automobilística va comprar la companyia de transport públic per reduir-la a la mínima expressió. És especialment aclaridor que les dues ciutats més envejades pels ciclistes, Copenhaguen i Amsterdam, no disposin d’una industria nacional de l’automòbil.
El film intenta buscar respostes sobre qui i per què es prenen les decisions en matèria de trànsit a les ciutats, amb quins criteris i qui ho financia. Les companyies automobilístiques a través de la seva pressió (per què no dir corrupció?) aconsegueixen que els governants prenguin decisions que clarament les afavoreixen. Per altra banda, la publicitat aconsegueix equipar l’automòbil amb la riquesa, aconsegueix presentar el cotxe com un símbol d’estatus social superior, aconseguint que el consumidor passi per alt els col·lapses circulatoris, el soroll, les malalties respiratòries i la invasió de l’espai públic i privat.