Presentació

El cinema com a forma de reflexió per a la vida, com a al·licient vital i intel.lectual, com a espai d’aprenentatge, com a via per a la reflexió, com a bot salvavides… Aquesta he estat la idea – probablement des del subconscient – que ens ha mogut a posar dempeus el projecte de Cinescola des del 2004.

Cinescola, és, entre d’altres coses, un servei que posa a l’abast de professors i professores un, cada cop més gran, contingent de propostes didàctiques en l’ambit de l’Educació en Comunicació en línia, en format CD i en format paper. Vegeu, per exemple els llibres Cinema i Educació. Premi Aula 2008 del Ministerio de Educación, al millor llibre de pràctica educativa; o El documental como estrategia educativa.

La integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. I és en aquest espai on Cinescola es planteja la seva feina. Es tracta d’oferir propostes de treball al professorat, propostes pensades i assajades per tenir la tranquil.litat que s’introdueix el cinema a l’aula amb unes mínimes garanties pedagògiques.

Des que va començar el projecte Cinescola, el seu procés de consolidació ha estat molt ràpid i ha tingut diverses fases – que l’han fet força singular – i esperem que en tingui més en el futur: inicialment van sortir de forma tímida, de tempteig, una sèrie de propostes didàctiques avalades per AulaMèdia. Davant la bona acollida del professorat les propostes es van fer més llargues i, a més, es va incorporar un apartat específic per treballar el llenguatge i les tècniques audiovisuals de cada film treballat. A continuació, vam començar a incloure propostes per a l’Educació Primària i, arran de la I Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació, vam obrir un espai, El Rebost de Cinescola, als professors i professores perquè també poguessin publicar les seves pròpies propostes sobre pel.lícules que els funcionaven a les seves aules.

Fomentar la lectura crítica i comprensiva de la imatge, fer conèixer una història mínima i bàsica del cinema perquè l’alumnat es pugui situar millor davant la imatge cinematogràfica; difondre les quatre regles del llenguatge fílmic; contextualitzar una pel.lícula i allò que vol transmetre; gaudir del cinema, interrelacionar el currículum amb un conjunt de produccions cinematogràfiques són les vies per on entenem que s’ha de plantejar el cinema a les aules de Primària i de Secundària i , per tant, són també les intencions del projecte Cinescola.

Cinescola vol que sigui possible veure pel.lícules amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-se pel.lícules sense pensar-les, sense acostar-se tranquil.lament, assossegadament a elles i gaudir de les seves imatges i de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Es tracta de dignificar el fet de veure una pel.lícula i de forma espectadors.

La cultura cinematogràfica dels nostres alumnes que té com a intermediari el model majoritari de televisió, es troba en una situació d’autèntica penúria. Això fa que bona part de les nostres propostes siguin molt de base, molt de treball de trinxera, de crear fonaments, pròpies d’una situació d’emergència.

Els nostres criteris de selecció dels films es basen en els següents factors:

  • Que la pel.lícula seleccionada sigui atractiva als ulls dels escolars, que tingui un cert ritme.
  • Que, globalment, transmeti valors cívics i democràtics; que sigui enriquidora des del punt de vista personal.
  • Que cinematogràficament sigui una producció de qualitat.
  • Que posi sobre la taula motius per a la reflexio intel·lectual, per a la interpretació del món.
  • Que sigui capaç de generar un conjunt de propostes connectades amb el currículum escolar.
  • Que sigui una pel·lícula relativament fàcil d’aconseguir o de gravar.

Despres dels anys d’experiència, l’esquema de presentació dels materials també ha anat evolucionant. En aquests moments és el següent:

  • Fitxa tècnica i artística.
  • Sinopsi argumental.
  • Exercicis i activitats per incidir
  • Exercicis i activitats per incidir en la comprensió del film (personatges, esdeveniments, espai, temps, conclusions…)
  • Propostes per conèixer aspectes tècnics i artístics del cinema, del llenguatge cinematogràfic a partir de recursos que han aparegut al film
  • Pantalla de lectures: Comentaris crítics, informació, opinions del director, per conèixer amb profunditat el film; així com textos de suport i activitats que ajuden a contextualitar la pel·lícula; de diverses dades d’interès o de testimonis que han viscut la mateixa experiència representada en la producció audiovisual treballada, etc.
  • Contracamp: Aspectes didàctics per al professorat.
  • Webs i altres referències.

Sobre el visionat dels films

  • Cal que el professorat conegui el film per poder triar les seqüències en les quals vulgui incidir especialment.
  • Proposem dividir les pel·lícules en sessions no més grans de mitja hora per conservar l’atenció de tots els alumnes. No hem de tenir cap problema en aturar la projecció, tornar a veure una escena o un pla, fer preguntes, debatre un determinat element, etc.

Suggerim al professorat la confecció d’una mena de full d’observació i comprensió, elaborat amb els materials que proposa Cinescola, i que els escolars poden anar completant al llarg de la projecció.

Finalment, volem posar sobre la taula una qüestió: Què ens podria aportar el fet d’introduir de forma fixa el cinema i els mitjans de comunicació a les aules? A continuació, a tall de reflexió, considerem unes quantes virtuts d’aquest tipus d’educació:

  • Disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques: comprensió, adquisició de conceptes, raonament…
  • El cinema potencia la reflexió, sensibilitza, pot fer prendre postures, formar-se opinions davant d’una història de vida.
  • El cinema com a text a les aules, com a forma de lectura ( a vegades a partir de fragments, no cal sempre fer servir films sencers), on el que importa és el missatge sense oblidar que la seva estructura, estil i sintaxi són components del propi missatge.
  • Transmetre coneixements sobre el llenguatge i les tècniques audiovisuals. La profunditat d’un pla, la música, la il·luminació, un determinat moviment de càmera ens diuen coses que no són expressades verbalment i que cal que l’espectador sàpiga, descodifiqui i pugui apreciar.
  • El treball amb el cinema i la comunicació a l’escola permet trencar amb el caràcter habitualment unidireccional que té la imatge audiovisual. El potencial motivador del cinema a l’aula pot generar dinàmiques de diàleg, de confrontació i reflexió que ens pot ajudar a formar-nos com a espectadors, a tenir criteri i capacitat crítica.
  • El cinema com a punt de partida de recerques sobre l’època representada en els films, sobre el vestuari, les relacions socials, les institucions, el paisatge, el clima o els estereotips…
  • Amb el cinema també es pot avaluar: l’alumnat podrà demostrar davant les imatges d’una pel·lícula si sap descobrir-hi les incoherències, les manipulacions, si sap contextualitzar, si sap extreure’n conclusions o fer-ne deduccions…

CINESCOLA
Coordinació: Ramon Breu
Direcció Pedagògica: Alba Ambròs
Direcció Tècnica: Jaume Soriano