El món està immers en una gran crisi global que tard o d’hora s’haurà d’afrontar: el canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils, i la contaminació urbana i dels oceans. La bicicleta s’erigeix com una poderosa eina per al canvi, però la indústria automobilística inverteix milions de dòlars cada any per afavorir els seus negocis. Bicicletes vs. Cotxes ens presenta diversos activistes i pensadors que lluiten per aconseguir ciutats més sostenibles. Es neguen a deixar d’anar amb bicicleta, tot i l’augment del nombre de morts en accidents de trànsit.
Som davant d’una lluita desigual per l’espai urbà. Els poders, forces i conseqüències d’utilitzar un cotxe o una bicicleta per a desplaçar-se són molt diferents, i l’auge i influència que té des del segle passat el cotxe i la seva indústria es presenta com un imperi que sembla indestructible.
La pel·lícula ens porta a diferents ciutats del món i en totes elles el panorama és el mateix: riuades i riuades de vehicles a motor en moviment, ocupant l’espai, en parada forçosa o descansant per a poder seguir contaminant el dia següent. Com no podia ser d’altra forma, el director suec Fredrik Gertten pren partit pel cantó més dèbil, mitjançant les seves imatges, entrevistes, veus en off dels testimonis o estadístiques.
El cas de Los Angeles és especialment esfereïdor, ja que se’ns explica que el transport públic va passar de ser el millor del món a principis del segle XX, fins a ser residual a principis del XXI, ja que una determinada empresa automobilística va comprar la companyia de transport públic per reduir-la a la mínima expressió. És especialment aclaridor que les dues ciutats més envejades pels ciclistes, Copenhaguen i Amsterdam, no disposin d’una industria nacional de l’automòbil.
El film intenta buscar respostes sobre qui i per què es prenen les decisions en matèria de trànsit a les ciutats, amb quins criteris i qui ho financia. Les companyies automobilístiques a través de la seva pressió (per què no dir corrupció?) aconsegueixen que els governants prenguin decisions que clarament les afavoreixen. Per altra banda, la publicitat aconsegueix equipar l’automòbil amb la riquesa, aconsegueix presentar el cotxe com un símbol d’estatus social superior, aconseguint que el consumidor passi per alt els col·lapses circulatoris, el soroll, les malalties respiratòries i la invasió de l’espai públic i privat.
…
