La família Mitchell contra les màquines (Los Mitchell contra las màquinas / The Mitchells v.s. the Machines) és una comèdia estatunidenca d’animació per ordinador dirigida per Michael Rianda i escrita pel mateix Rianda i per en Jeff Rowe.
La filla gran de la família Mitchell és la Katie, una adolescent molt imaginativa i poc convencional que acaba de ser admesa en una escola de cinema a l’altra punta del país. Quan és a punt de marxar però, en Rick, el pare, decideix que tota la família en bloc acompanyi la jove en cotxe en el seu viatge a la facultat, per donar-li ànims i, probablement, per realitzar el darrer viatge plegats. Com era d’esperar, la Katie no ho acabarà d’entendre. Els altres membres de la parentela són la Linda, la mare, una dona optimista i d’arrels hippys; l’Aaron, el germà petit, estranyet i amb complexos; i en Monchi, el gosset, la mascota de la casa. De cop i volta, però, els plans dels Mitchell s’interrompen a causa d’una revolta tecnològica mundial: Els aparells electrònics com ara telèfons, tota mena d’electrodomèstics o els novedosos robots personals, decideixen amotinar-se i prendre les regnes del món. Amb l’ajuda de dos androides amb errors de funcionament, els Mitchell hauran de deixar de banda els seus problemes familiars i treballar en equip per salvar-se ells i el món sencer.
La pel·lícula vol que reflexionem sobre què significa ser humans en un món envaït per la tecnologia, i que tinguem en compte que davant de situacions inesperades, el millor és buscar el suport de la teva gent, dels qui ens aprecien malgrat les diferències que puguem tenir. Ah! i de la necessitat d’apartar en algun moment els ulls de les pantalles, mirar-nos els ulls i no estar tan sotmesos a la tecnologia.
El llenguatge animat aconsegueix en aquesta cinta una manera d’explicar les coses original i dinàmica i, a més, no renuncia a una peculiar càrrega satírica en el retrat, per exemple, de la corporació que vol conquerir el món, amb clars equivalents a gran companyies que imposen el seu domini en el món de la tecnologia. El resulta és una pel·lícula molt divertida, amb un humor frenètic i intel·ligent, i que demostra que els missatges universals poden tractar-se amb formes innovadores.
Enmig de l’enorme espectacle, del frenesí de La família Mitchell contra les màquines, entre explosió i explosió, entre acudits i facècies, el film insisteix en tot moment en la seva part més emocional que arrenca de la relació fracturada entre pare i filla, i ens va mostrant com cadascú comença el seu particular procés de comprensió de l’altre.
El guió, enginyós i sensible, apareix com a rellevant i atemporal, crític amb una tecnologia excessivament omnipresent i omnipotent, abordant els problemes de sempre de la família i del creixement. Si es treballa a classe o la veiem en família, sens dubte trobarem un personatge amb el que ens hi sentirem identificats encara que no ho reconeguem…