Recorda, recorda,
el cinc de novembre.
El complot de la pólvora
mai no l’hem d’oblidar.
En una Anglaterra del futur, després de la III Guerra Mundial, V for Vendetta narra la història de la jove Evey, salvada d’una situació extrema per un emmascarat, anomenat V, que lluita per tornar la llibertat a una societat asfixiada per un sistema corrupte. Carismàtic i expert en l’art del combat, V rememora la figura històrica de Guy Fawkes, que va voler destruir el Parlament britànic, i demana als ciutadans que lluitin contra la tirania i l’opressió. Quan Evey descobreix la veritat sobre el misteriós passat de V, també descobreix la veritat sobre ella mateixa i es transforma en l’aliada del venjador en la cursa per restaurar la llibertat i la justícia en una societat colpejada per la crueltat i la corrupció.
Inspirada en diversos films —1984 (1984), de Michael Radford; Farenheit 451 (1966), de François Truffaut o If (1968), de Lindsay Anderson—, V for Vendetta ens vol prevenir contra els perills que engendra la corrupció, el control, la manipulació i la repressió per part del poder.
El cap d’aquest règim totalitari és el líder (el conductor, el duce, el führer, el caudillo…) Sutler, interpretat per un magnífic John Hurt, que apareix sempre adreçant-se als seus súbdits des de grans pantalles. No és casualitat que Hurt fos qui va interpretar el paper de Winston Smith a 1984, film basat en la novel·la de George Orwell, on un dirigent totalitari ommipresent, el Gran Germà, controla la població des de grans pantalles…
El govern de Sutler es fonamenta en la por, i per garantir la submissió dels seus ciutadans fa servir uns mitjans de comunicació absolutament controlats, però també tota una sèrie de mecanismes intimidatoris com ara la policia secreta, la vigilància ininterrompuda, els camps d’internament i la constant amenaça de perills imminents i apocalíptics. La censura, la propaganda i la manca de llibertat d’expressió són a l’ordre del dia. Acabar amb les minories és, per a aquest règim, un crim necessari. Una societat que creu que un govern feixista és la manera més pràctica de dirigir un país: No preguntis. Deixa que el partit s’encarregui de tot, i, sobretot, no critiquis l’autoritat…