Es tracta d’una de les imatges més famoses de la Segona Guerra Mundial: un moment en el temps immortalitzat per una fotografia, on es veuen cinc marines i un sanitari de la Marina aixecant la bandera dels Estats Units al cim del Suribachi, pocs dies després de començar la batalla per aconseguir la posició d’Iwo Jima, fonamental per a la guerra del Pacífic. La fotografia captiva el públic americà de 1945 àvid d’esperança i cansat d’una guerra que no s’acaba. Per aprofitar l’onada de sentiment que inspira la imatge, els hissadors de la bandera són trets del combat i enviats a casa per continuar servint el seu país, no en el camp de batalla, sinó en una gira propagandística per recaptar fons i poder finançar l’esforç bèl·lic.
El film es centra en les circumstàncies que van envoltar la realització de la icònica instantània feta pel fotògraf Joe Rosenthal; per l’altra, revela com es va manipular la fotografia un cop publicada per part dels polítics nord-americans no sols per pujar l’autoestima nacionalista del seu país, sinó també per mirar d’aconseguir fons i mantenir més viu que mai l’esforç bèl·lic d’un exèrcit que no passava precisament pel millor moment. Els dos discursos s’entrellacen i es narren prenent com a eix vertebrador el periple que travessen els soldats John Bradley (Ryan Phillippe), René Gagnon (Jesse Bradford) i Ira Hayes (Adam Beach).