El personatge va néixer el 2014 com un esforç de Marvel per crear superherois en els còmics amb una més gran diversitat ètnica, i el 2022 irromp en l’univers audiovisual de les sèries. Es tracta de Ms. Marvel o el que és el mateix, Kamala Khan, una superheroïna adolescent musulmana, filla d’immigrants paquistanesos que de sobte descobreix que posseeix uns poders sobrenaturals que desconeixia. La noia passarà de fan dels personatges de Marvel a convertir-se en un d’ells.
En els primers lliuraments dels còmics, Kamala intentava assemblar-se a la Capitana Marvel, un referent escollit expressament per demostrar la manca de referents precisament que tenen les adolescents no blanques. “Les persones negres miren cap enfora, i quins són els personatges que estimen i a qui volen assemblar-se? No tenen res a veure amb elles. El personatge de la Capitana Marvel ho il·lustra perfectament: és rossa, d’ulls blaus i alta”, recordava la creadora de la història, Sana Amanat, directora de continguts de Marvel.
La sèrie de sis episodis s’inicia presentant-nos a Kamala Khan, protagonitzada per la debutant Iman Vellani. Ella i el seu millor amic, Bruno, tenen un pla per assistir a una festa de personatges de Marvel malgrat la negativa dels pares de Kamala a deixar-la a anar. La noia, disfressada amb el seu cosplay fet a mà de la Capitana Marvel, està disposada a guanyar el concurs de disfresses i tornar a casa secretament sense que els seus pares se n’adonin. Per donar-li un toc personal a la seva indumentària, Kamala es col·loca un antic braçalet de la seva besàvia que li proporcionarà uns superpoders extraordinaris que la conduiran, entre d’altres aventures, a investigar la memòria històrica de la seva família i del seu país d’origen.
Ms.Marvel està elaborada amb un to vibrant, amb una estètica urbana i amb un ritme endiablat pensats per aquells que viuen dins les dinàmiques d’atenció i pensament de l’era digital, i que han crescut amb la mirada en els dispositius electrònics. El millor exemple el trobem en una escena en que Kamala i Bruno munten en les seves bicicletes i els grafits de les parets de la ciutat es posen en moviment i il·lustren el que va explicant la protagonista. En aquest sentit, la sèrie és un exponent d’una filosofia narrativa i visual àgil i imaginativa, similar a títols recents com Els Mitchell contra les màquines o Spider-Man: un nou univers. Tot plegat amb uns divertits i elèctrics efectes visuals gairebé permanents al servei de la normalització d’una superheroïna humanitzada i musulmana que no s’assembla en res a una barbie artificial amb ànima de cartó pedra.