La manipulació des dels governs, dels partits polítics, de les grans corporacions, existeix des dels inicis de la història. Des del mític cavall de Troia, utilitzat pels grecs i descrit per Homer i Virgili, fins a les armes de destrucció massiva inventades per atacar l’Iraq l’any 2003. Ara, però, les eines per manipular i les mentides s’han multiplicat, sofisticat i popularitzat, fins al punt que formen part d’una situació que els consumidors han assumit, en un món tecnològic que ha normalitzat la desinformació.
Les mentides funcionen, i es propaguen sis vegades més ràpid que les notícies reals. Hi ajuden uns titulars més cridaners i uns dirigents, com Donald Trump, de qui el Washington Post ha comptabilitzat que, des que és president, diu tretze mentides o tretze desinformacions al dia, i això fa que, fins i tot, s’hagi institucionalitzat aquesta desinformació.
Però no cal allunyar-se gaire per comprovar com actuen la desinformació i la manipulació mediàtiques. El procés independentista català ha estat un camp adobat per a tot tipus de mentides, exageracions, que han posicionat alguns mitjans de comunicació com a veritables plataformes de l’odi.
Els mitjans generalistes pròxims a les tesis constitucionalistes del govern espanyol es van posicionar al costat de l’executiu amb una campanya desbocada dirigida a desacreditar l’independentisme. De passada, alguns van aprofitar per atacar la immersió lingüística i el catalanisme polític amb informacions barroeres o directament inventades.
Des del bàndol independentista es van utilitzar amb força i enginy els recursos per dur a terme una gran campanya mediàtica al món sobre el dret a decidir, i van exercir una intensa pressió informativa als corresponsals estrangers. La majoria de mitjans d’un costat i de l’altre es van polaritzar. Els seus seguidors els demanaven uns posicionaments que satisfessin els seus desitjos de trinxera.
Cada vegada agafen més força les bombolles mediàtiques, on els consumidors llegeixen, escolten i veuen només aquells mitjans de comunicació que confirmen la seva visió del món. Una tendència tribal a refugiar-se en les idees dels “nostres” que intensifica la polarització i la radicalització dels discursos i on la informació és substituïda per l’activisme. Un bon exemple el podem trobar en les portades dels diaris de l’endemà de l’11 de setembre del 2019.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/manipulats/video/6061031/