Després de la Segona Guerra Mundial, una misteriosa pel·lícula d’uns seixanta minuts etiquetada amb la paraula Ghetto apareix en un arxiu de l’Alemanya de l’Est. Filmada pels nazis a Varsòvia el maig de 1942, la cinta va ser utilitzada ràpidament per molts historiadors com a veritable testimoni de la vida als guetos jueus. Més de quaranta anys després, es descobreix una altra cinta que inclou preses repetides de la primera pel·lícula i en què apareix un operador de càmera preparant la posada en escena de cada acció. La cineasta israeliana Yael Hersonski va recuperar aquest material i va demostrar l’engany cinematogràfic amagat darrere unes imatges enregistrades amb una sola finalitat: la propaganda nazi.
Servint-se d’un laboriós i cinematogràfic tractament visual i sonor, Yael Hersonski recull quatre anys de recerca exhaustiva i rigorosa en un únic relat cronològic narrat per múltiples veus. Combinant imatges de les dues bobines recuperades amb les declaracions d’un dels càmeres alemanys, els informes de les SS relatius al nombre d’execucions comeses cada setmana, les notes del diari personal del president del consell jueu del gueto de Varsòvia i el testimoni de cinc supervivents que visionen el material enregistrat, Hersonski revela fins a quin punt les escenes van ser dirigides, a la vegada que reconstrueix un dels episodis més sagnants de la història contemporània.
