La pel·lícula recrea la trajectòria vital i científica de la zoòloga Dian Fossey, que dedicà la seva vida a l’estudi i protecció dels goril·les de muntanya que viuen al cor de l’Àfrica Equatorial, concretament a les muntanyes Virunga de Rwanda (morí el 1985 assassinada per caçadors furtius). “Gorilas en la niebla” ens aproxima al misteri de la vida salvatge dels goril·les, alhora que invita a una reflexió sobre temes ecològics com ara l’extinció d’espècies i la reducció dels hàbitats. És també un elogi a una gran investigadora com fou Dian Fossey, que serveix per valorar i conèixer un determinat mètode científic. Sens dubte, la sensibilitat de les imatges contribueix a estimular la preocupació envers aquests animals.
Encara vivia Dian Fossey quan va sorgir el projecte de dur a la pantalla la seva vida i les seves experiències en l’estudi dels goril·les, recollides en nombrosos articles i
fonamentalment en el llibre “Gorilas en la niebla”. No obstant, l’assassinat de l’antropòloga l’any 1985 (assassinat del qual mai ha arribat a aclarir-se els motius o la identitat de l’homicida), va fer que la futura pel·lícula no pogués tenir l’assessorament directe de l’autèntica protagonista de la història. El resultat fou una film intel·ligent, que planteja diverses qüestions per a la reflexió i que fa que l’espectador la vegi amb força interès. Un film que ens aproxima a l’exaltació i al foc intern que devia tenir aquella increïble dona que fou Dian Fossey.
La pel·lícula també ens parla de l’obsessió per una idea (la defensa dels goril·les) que no només acaba transformant i dominant la protagonista, sinó que sembla conduir-la irremissiblement a la bogeria. La seva ofuscació, per altra banda, li fa perdre tota noció moral i la porta a actuar, literalment com una bruixa, fent tot tipus d’excessos. No hi ha dubte que Dian Fossey tenia una personalitat molt complexa. És d’agrair, per tant, que la pel·lícula no elimina algunes de les complexitats del seu caràcter. Com va declarar l’actriu Sigourney Weaver, que va estudiar a fons la vida de Dian Fossey: “No hi ha gairebé res sobre Dian Fossey que no tingui un cantó positiu i un altre de negatiu.
El film constitueix un autèntic homenatge a la tasca de l’antropòloga -que va canviar totalment la percepció que fins aquell moment es tenia dels goril·les de muntanya- i reivindica el fet que la dedicació extenuant i la força de voluntat de la Fossey van aconseguir la conservació d’una espècie que avui estaria extingida. És també un al·legat ecològic que denuncia el tràfic d’espècies en perill d’extinció, així com la manca d’escrúpols d’alguns intermediaris (a la pel·lícula es parla d’un zoològic, però l’acusació es podria estendre a determinats circs, laboratoris, ensinistradors, etc.) a l’hora d’aconseguir els animals sol·licitats, a través de qualsevol mitjà. També s’acusa als culpables últims de tot aquest cruel negoci, que no són els nadius, que simplement maten els animals per sobreviure, sinó els turistes que compren la mà d’un goril·la o aquells que compren aquests mateixos productes a les seves civilitzades ciutats.
Els rodatge de Gorillas in the Mist es va fer al propi centre de Karisoke, situat a més 3000 quilòmetres sobre el nivell del mar, on havia treballat durant vint anys Dian Fossey. Alguns dels goril·les que intervenen al film foren els mateixos amb els que Fossey havia compartit els seus darrers anys.