L’any 1934 la plaça de mestre del poble de Bañuelos de Bureba, a la província de Burgos, va ser assignada al mestre Antoni Benaiges, nascut el 1903 a Mont-roig del Camp. Va ser el mestre de l’escola fins al 1936. En els dos anys en què va treballar a Bañuelos, va introduir, amb no pocs obstacles de les forces vives del poble, una nova metodologia educativa que en aquells temps s’havia iniciat a França, la tècnica de Célestin Freinet. Benaiges va adaptar aquesta manera d’ensenyar a la realitat de Bañuelos, fent un èmfasi especial en la cooperació dels alumnes, el text lliure i l’ús de la impremta a l’escola, com a elements per fomentar la màxima implicació dels nens i nenes en el procés del seu aprenentatge. La insurrecció feixista de juliol de 1936 i la repressió immediata per tota la província de Burgos, per part del general Mola, va tallar en sec el projecte i va posar fi a la vida del mestre. Tot i que el seu record va estar present entre els seus alumnes, la memòria d’Antoni Benaiges es va anar diluint enmig de la por a recordar, en un país devorat per la bèstia franquista.
Gairebé vuitanta anys més tard, i a diferència de centenars de milers d’oblidats, la figura d’Antoni Benaiges es va començar a recuperar des de Bañuelos per l’interès que van suscitar en els néts d’alguns dels seus alumnes uns quaderns impresos a l’escola. També des de Mèxic, per un estudi sobre els mestres compromesos amb la difusió de les teories de Freinet, i a Mont-roig del Camp, pel desig de la família Benaiges de saber què havia passat amb Antoni després de l’estiu de 1936, en què ja no va tornar al seu poble.
Gairebé de manera miraculosa, diferents persones van poder compartir documents, informacions i records. L’any 2010 es va obrir una fossa comuna a les muntanyes de La Pedraja, a prop de Bañuelos, amb la possibilitat que es poguessin trobar, entre un centenar de cossos, les restes de Benaiges. El fotògraf Sergi Bernal en va documentar l’exhumació. Atret per aquella història, Bernal va parlar amb els veïns de Bañuelos que l’havien conegut. També va establir contacte amb la família Benaiges i amb estudiosos del mètode Freinet.
Cada pas obria noves preguntes de gran interès. Què feia un mestre català en un poblet de la província de Burgos? Com devien rebre els pares les tècniques pedagògiques innovadores de Benaiges? Quin sentit tenia elaborar uns quaderns impresos amb pensaments i impressions dels alumnes? Per què el mestre no va arribar a complir la seva promesa de portar els seus alumnes a veure el mar? A tot això ens apropa el documental.