La història comença l’any 1927 –un any clau per la història del cinema-, la nit de l’estrena de la darrera pel·lícula dels famosos Lina Lamont i Don Lockwood. Una entrevista radiofònica serveix perquè Lockwood expliqui com es va convertir en estrella cinematogràfica. Durant el rodatge de la propera pel·lícula, El cavaller duelista, es produeix l’èxit del cinema sonor, i el productor decideix transformar-la en parlada. Les errades del so, la veu de Lina Lamont i els diàlegs horrorosos, fan que la preestrena sigui un fracàs. L’amic inseparable de Don, Cosmo Brown, té la idea de convertir-la en un musical anomenat El cavaller dansaire i utilitzar l’excel·lent i desconeguda Kathy Selden, de qui Don està enamorat des dels inicis del film, per doblar Lina Lamont. L’estrena és un èxit, enfonsa l’ambiciosa Lina Lamont i consagra la nova parella Kathy Selden i Don Lockwood.
L’hàbil guió de la pel·lícula enllaça amb escenes molt divertides el pas del mut al sonor i introdueix números musicals plens d’alegria de viure, una alegria que es vivia en l’ambient de la Nordamèrica dels anys cinquanta, oblidat ja el drama de la Segona Guerra Mundial, i en plena expansió econòmica que donava raons per a un futur optimista; almenys per a alguns, perquè d’altres havien protegir-se com podien d’una onada antidemocràtica i inquisitorial, el “mccarthysme”.
Singin’in the rain fa un homenatge al cinema musical dels anys trenta i quaranta del segle XX, però aconsegueix, al mateix temps, establir un nou tipus de cinema musical, més cinematogràfic, més dinàmic i menys teatral, més espectacular, més proper a l’espectador, i que aconsegueix que els números musicals facin avançar l’acció.
Singin’in the rain és una pel·lícula sobre el cinema, sobre la història del cinema, i no només perquè explica el pas del mut al sonor, sinó perquè ens fa constants referències a l’artificiositat del cinema, al joc constant de la veritat i de la mentida que representa el relat cinematogràfic. El film, a més, ens mostra amb ironia un panorama del Hollywood de l’època daurada, dels gèneres, de les estrelles, dels gran estudis.