Jason Reitman el director de la inoblidable Juno (2007), aborda amb Hombres, mujeres y niños (Men, Women and Children, 2014) una disecció minuciosa de la dependència a internet i a les xarxes socials. Els personatges pertanyen a quatre famílies, a quatre històries narrades de forma paral·lela, que lluiten de forma constant per fugir de la soledat, de la incomprensió o de la insatisfacció. I se solen refugiar en el sexe, la recerca de la celebritat artificial, l’anorèxia, el control dels altres, la mentida o la tecnologia lúdica.
Gràcies a la magnífica veu en off d’Emma Thompson que ens acompaña durant tot el film i que ens presenta no només els protagonistes, sinó que també actua de forma omniscent quan ens explica la situación anímica de cada personatge, l’espectador observa com la tecnología, l’ús d’internet o els smartphones en la nostra societat han alterat no només els costums socials i familiars, sinó les pròpies interaccions humanes.
El film de Reitman es configura com una dissecció de les nostres relacions, de nosaltres mateixos, vulnerables i insegurs davant la vida, ara amagats darrera xarxes socials, webs, videojocs o xats. Gràcies al repartiment coral, ens trobem amb diferents personatges com la mare obsessionada en controlar l’accés a internet de la seva filla, el pare incapaç de mantenir una conversa de més de dues frases amb el seu fill, la mare que posa en venda la imatge de la seva filla a la xarxa o el noi que només li interessen els videojocs.
Hombres, mujeres y niños ens mostra com en plena societat del coneixement, de la informació i de la globalització, en un món interconnectat, els seus habitants cada cop se senten més sols, més abandonats en una realitat virtual massa insubstancial i buida.