Berlín, abril de 1945. El Tercer Reich és a punt de patir el seu enfonsament. Una aferrissada batalla inunda de sang els carrers de la ciutat. Hitler i el seu cercle de confiança s’han atrinxerat en el búnquer del Führer. Amb ells hi ha Traudl Junge, la secretària personal de Hitler. A l’exterior, la situació és dantesca. Malgrat que Berlín i els seus habitants ja no poden resistir més, el Führer es nega a abandonar la ciutat i a capitular. L’horrible epopeia de l’Alemanya hitleriana, que va durar dotze anys, es reflecteix en els darrers dotze dies en el búnquer: el fanatisme de masses va funcionar en els primers moments del règim i va seguir regnant fins al seu final.
Les imatges que obren in tanquen Der Untergang, ens mostren el testimoni (extret d’un documental) de Traudl Junge, la que fou secretària personal d’Adolf Hitler. Al començament del film afirma que no perdona la noia que fou, que va romandre durant tres anys al costat del Führer aliena a tot el que succeïa. Al final afegeix que el fet de desconèixer allò que passa, el fet de no responsabilitzar-nos de la barbàrie que altres pugin cometre no ens eximeix de culpa. No n’hi ha prou en mirar cap a l’altre cantó per evitar que caigui sobre nosaltres la responsabilitat dels crims que es cometen a la porta del costat… Junge explica que, en aquella època, mai va sentir parlar de l’extermini jueu, però diu que a pesar de tenir vint-i-dos anys tenia el deure de saber allò que succeïa.