La història arrenca a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Chaplin és un soldat de Tomania (una país semblant a Alemanya…) que intenta disparar el Gran Berta, un canó que apunta a Notre Dame de Paris. En aquesta primera seqüència sentim per primer cop la veu de Chaplin en el cinema. Diu : What’s that? (Què és això?). El soldat – amb forma i maneres del rodamón chaplinià, tot i que Chaplin sempre va considerar que la darrera pel·lícula del seu rodamón fou Temps Moderns (1936) – ajuda a un aviador a portar informació a la reraguarda. L’avió amb el que viatgen s’estavella i un cop a terra s’assabenten que la guerra s’ha acabat i que Tomania ha perdut.
Salt cap endavant en el temps de vint anys. El soldat, que en la vida civil era un barber jueu, té amnèsia i viu internat en un hospital. Per a ell no ha passat el temps i no sap res del nou règim polític del seu país presidit pel dictador Hynkel. A partir d’aquí el film explica dues històries en paral·lel: la del barber que s’enamora de Hannah, una veïna seva, i que és ajudat per l’aviador – ara comandant Schultz – davant la repressió dels sicaris de la doble creu, però que no podrà evitar anar a parar a un camp de concentració; i, a la vegada, coneixerem el dictador Hynkel, un perillós i dement egòlatra. Hynkel planeja envair països i construir un imperi. El seu histerisme es multiplica quan rep en el seu palau al dictador Napaloni, de Bacteria (un país semblant a Itàlia…). Un i altre pacten la invasió de Osterlich, on s’havia refugiat Hannah, fugint del terror de Hinkel. Però, en un gir sorprenent de l’argument, el barber i el dictador, d’una gran semblança física, intercanvien les seves vides…