El film ens relata els anys d’iniciació a la política i a la filosofia materialista de Karl Marx i Friedrich Engels. Quan encara no tenien trenta anys es van conèixer al París de 1844, arran de la publicació per part d’Engels de l’assaig sobre les condicions de vida de la classe obrera anglesa. Aquesta fou la darrera peça del puzle de la visió del món del jove Marx. Junts, enmig de censures, persecucions policials i conflictes polítics, lideraren l’albada del moviment obrer cridat a transformar el món. Perquè del que es tractava no era només d’interpretar el món sinó de transformar-lo.
En la cinta brilla l’habilitat del seu director, Raoul Peck, per saber reflectir esplèndidament l’energia del moment vital en què entraren en combustió unes idees capaces de mobilitzar amplis sectors de les classes subalternes.
El jove Karl Marx és una pel·lícula d’idees en moviment, amb combats dialèctics en comptes d’escenes d’acció i amb una especial cura per reivindicar allò que és privat com a zona d’experimentació de noves maneres d’estimar, viure i imaginar futurs col·lectius. No era fàcil sintetitzar i condensar llargs processos ideològics en un treball apreciable per les seves decisions narratives.
El Like a Rolling Stone de Bob Dylan acompanya, els títols de crèdit finals de El jove Karl Marx, presentats a través d’un muntatge d’ imatges que certifica la plena vigència del pensament del filòsof de Trèveris. La lluita de classes era i és una realitat, i les teories marxistes són el més complet conjunt d’eines per analitzar el funcionament de les nostres societats.