Lladres d’anuncis és una curiosa pel·lícula que critica la publicitat televisiva i els seus efectes sobre la percepció del públic televisiu, i que provoca una bona dosi d’estupor i de sorpresa en l’espectador no avisat. La trama gira al voltant del visionat televisiu d’un film constantment interromput pels talls publicitaris.
El propòsit inicial de Maurizio Nichetti, el director de la cinta, era rodar una pel·lícula en blanc i negre, com homenatge a un tipus de cinema –el neorealisme- realitzat a la Itàlia dels anys quaranta i cinquanta, què reflectia les vivències i les precàries condicions de vida dels ciutadans italians de la segona postguerra europea, i que incorporava una contundent càrrega de crítica social.