La pel·lícula ens explica com la família Kusanabe se’n va a viure a pagès des de la
ciutat per recomanació mèdica, degut a la malaltia de la mare. Satsuki i Mei, que són les dues filles de la parella, en són les protagonistes principals. Elles són les que
descobreixen les petites meravelles de la casa i del bosc. Un dia Mei surt a jugar i arriba al peu d’un arbre on viu en Totoro, una mena de monstre simpàtic que canviarà la vida de les nenes.
El meu veí Totoro és un cant al camp, a la natura, al seus éssers i, sobretot, a la
curiositat i innocència de la infantesa. El film és ple de simbolismes. Des dels noms com el de Mei (Mei Mei encara que és en xinès vol dir germaneta) o Satsuki, nom que en japonès vol dir mes de maig, mes de la primavera, ple de vida abans que arribi les tempestes en forma de tifons.
Justament serà el guaridor contacte amb la natura el que farà que la mare es recuperi. Totoro i la resta de personatges màgics representen els esperits del bosc que només poden ser vistos pels ulls purs i lliures. És l’esperit del bosc el que ajuda a superar la soledat de les protagonistes i la por a la mort, representada per la mare malalta, és l’esperit qui guia les dues germanes en el moment que més ho necessiten.