El claustre de professors d’una escola concertada de Sant Sebastià, en una decisió audaç i valenta, decideix suspendre les classes de 3r i 4t de Secundària durant una setmana, i dedicar aquest temps a ballar per poder preparar un espectacle de dansa. Aquest subversiu projecte té com a artífexs a dues figures de la dansa internacional, la basca Amaya Lubeigt i l’holandès Wilfried Van Poppel. Davant d’aquesta situació, entre els nois i noies apareixeran diferents actituds, de l’entusiasme fins a l’escepticisme; de l’interès a la vergonya… Però els espectadors també observarem un mar de fons. Com en tots els grups d’estudiants: antics greuges entre alumnes, històries soterrades de bullying, avorriment o desmotivació. Paral·lelament, entre bona part del professorat s’explicitarà una actitud crítica i, també, una sensació d’apatia i displicència, de saber del cert que allò que fas cada dia, de manera rutinària, serveix de poc per a la formació de l’alumnat que tens davant teu. Malgrat els complexos, les resistències i les inhibicions, a poc a poc la força del llenguatge de la música i de la dansa, el mestratge en saber dinamitzar el grup d’alumnes i en gestionar les emocions aniran superant obstacles. Els tímids deixaran de ser-ho, els que se’n burlen oblidaran les seves bromes. Tothom començarà a prendre consciència de la transcendència del projecte que els està unint.
El visionat de Five Days to Dance és tota una experiència que ens reconcilia amb el paper d’educador, que emociona i que enforteix. Però també és un bellíssim film que conté imatges extraordinàries. Una obra dirigida pels valencians Rafa Molés i Pepe Andreu, amb una esplèndida partitura de Joan Valent. Un documental que eleva aquest gènere cinematogràfic, que interpreta creativament la realitat, que ens aporta coneixement i ens ajuda a comprendre la condició humana.