Especial Miquel Porter

miquel_porter_moix

Miquel Porter i Moix (Barcelona, 10 de maig de 1930 – Altafulla, Tarragonès, 18 de novembre de 2004)  fou historiador, catedràtic universitari, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català de qualitat.

Encara que indissolublement unit al cinema, al llarg de la seva intensa vida també va fer moltes altres activitats, des d’actor de teatre amateur, cantant, col·leccionista, guionista, cineclubista, fins a sindicalista i diputat al Parlament de Catalunya. Està considerat el principal estudiós de la història del cinema català i un dels fundadors de la Nova Cançó.

En la mort de Miquel Porter i Moix – Ramon Breu.
“La mort no serà la categoria correcta que correspondrà d’avui en endavant a la figura d’en Miquel Porter. Els que vam tenir la immensa sort de ser alumnes seus, els qui vam compartir amb ell aventures heroiques des del cineclubisme estàvem segurs des de fa molt temps que la memòria de la seva personalitat s’eixamplarà amb el temps, que la seva feina renaixerà en mil projectes d’amor al cinema, d’amor al país i d’amor a la docència”.

Amic Miquel – Aurora Maquinay i Pomés.
“Quan vaig assabentar-me de la teva mort vaig reviure en un flash-back tot una època de la meva vida marcada per la teva personalitat, per la teva presència i sobretot pel teu suport. Tu ens vas ensenyar a mirar el cinema amb uns altres ulls i es pot dir, en el meu cas, que has sigut el responsable de gran part de l’orientació professional de la meva vida”.

Homenatge a Miquel Porter Moix – Joan-Domènec Andrés.
“De Miquel Porter se’n podrien dir moltes coses, entre les quals citar el seu extens coneixement de tot el que ha envoltat i envolta el món del cinema i la seva història. Això, però, no és descobrir res. Parlar d’ell com a persona i fer un llistat de totes les qualitats que emmagatzemava, tampoc aportaria res de nou. Permeteu-me, doncs, que el meu senzill homenatge quedi reflectit en alguna de les vivències -totes agradables al cent per cent- que vaig compartir amb l’entranyable amic Miquel”.

En la mort d’en Miquel – Agustín García Matilla.
“La mort d’en Miquel m’ha causat molt de dolor. Jo sóc un dels molts professionals de l’educació i de la imatge que em sento deutor de la seva trajectòria docent. En Miquel ha estat un referent d’humanitat i ens va ensenyar sempre com s’han de fer les coses. Som moltes les persones que hem llegit els seus textos, que ens hem inspirat en les seves idees i hem gaudit de les seves conferències i del seu humor”.