Res de nou al front de l’oest dirigida per Edward Berger basada en la novel·la d’Erich Maria Remarque, narra la història d’un jove soldat alemany en el front occidental durant la Primera Guerra Mundial. En Paul i els seus companys experimenten com l’eufòria inicial d’anar a la guerra es converteix en desesperació i por quan han de lluitar per les seves vides en les trinxeres.
La novel·la d’Erich Maria Remarque, publicada el 1929 quan ja es veia venir a l’horitzó una altra catàstrofe, està basada en la seva pròpia experiència. Durant la Gran Guerra i quan només tenia 18 anys fou enviat al front occidental, on va lluitar durant quatre mesos. Finalment, va patir ferides greus i fou traslladat a un hospital on hi va estar fins al final de la guerra.
La cruesa amb que la ploma de Remarque retratà la barbàrie de la guerra de seguida va cridar l’atenció de la indústria cinematogràfica. Un any després, Lewis Milestone va signar un film amb el mateix nom. De fet, la pel·lícula del 2022 que ara tractem és la tercera adaptació cinematogràfica.
Remarque fou protagonista de diverses campanyes de desprestigi orquestrades pels nazis. Considerat un traïdor pels seguidors de Hitler, aviat van circular històries com ara que el seu veritable cognom era Kramer, el seu cognom al revés, i que era d’origen jueu. Quan va fugir a Suïssa els nazis van prendre represàlies contra la seva família. La seva germana fou decapitada després d’un judici-farsa en què el president del tribunal va declarar: El teu germà és fora del nostre abast, però tu no t’escaparàs.
La pel·lícula d’Edgar Berger és un excel·lent punt de partida per reflexionar i estudiar la Primera Guerra Mundial, però a la vegada és un descarnat recordatori de que la guerra, qualsevol guerra segueix associada a l’ésser humà. Forma part de la seva condició i, a més, són impulsades com ja ens ho deia Stanley Kubrick a Camins de glòria (1957) pels qui mai se situen a primera línia de foc, pels qui només busquen poder, venjança o glòria, sacrificant les vides alienes.
Res de nou al front de l’oest renuncia a una progressió dramàtica o narrativa a l’ús per encadenar esdeveniments bèl·lics que només s’expliquen per l’obcecació militarista. Perquè cal dir-ho ben clar, el film és un al·legat contra el militarisme, contra els exèrcits, contra la immoralitat i el ridícul històric dels comandaments militars.
El pròleg que ens presenta el director en els primers instants de la cinta és prou eloqüent i simbòlic de la deshumanització: un jove soldat mor en combat i el seu uniforme, rentat i apedaçat, és lliurat de nou a un altre noi, en Paul. I és que els soldats són també substituïts uns per uns altres com peces de roba, i es converteixen en objectes dins d’uniformes amb una xapa que els serveix d’identificació quan són cadàvers.