Home Ground, Heimebane en noruec, que podríem traduir com a Terreny de casa, és una sèrie que se situa al poble d’Ulsteinsvik, a la zona occidental del sud de Noruega. Allí un equip modest de futbol que acaba d’ascendir a la primera divisió perd el seu entrenador just en el moment de començar la lliga. Una exitosa entrenadora de futbol femení, l’Helena Mikkelsen, serà l’encarregada de substituir-lo, amb la qual cosa es converteix en la primera entrenadora de l’Eliteserien, la primera divisió masculina professional. L’Helena haurà de fer un doble esforç per mirar de salvar el seu equip del descens, però també per defensar-se del menyspreu i les faltes de respecte que rep només pel fet de ser una dona dins un món arquetípicament masculí.
Per a alguns crítics, Home Ground, es la millor sèrie que s’ha rodat mai sobre el món del futbol, on hi destaca a més de la seva reflexió feminista, un equilibri intel·ligent entre la trama esportiva i les trames personals. Tot s’explica amb aquella manera tan nòrdica de narrar allò que és evident, tan comú, amb un sentit dramàtic net, que no li té por als grisos, a allò que és quotidià, que no brilla. I on també sempre hi destaca la finor i la freda distància amb que es tracten les qüestions més problemàtiques, fet que evita desenllaços previsibles i qualsevol tipus de moralitat simplista de fulletó.
Potser algú es pot preguntar si als qui no els interessa el futbol els por agradar Home Ground. No ho podem saber del cert però creiem que a fi de comptes es tracta d’explicar-nos el viatge d’una heroïna en territori hostil, a qui acompanyen altres personatges que viuen situacions tan universals com la salut mental; la por al fracàs; la manca d’autoestima; la pressió de la família per triomfar a l’esport; l’ambició; l’orgull; o la por malaltissa al fracàs. Tot enmig d’un context on reconeixem des de masclismes compulsius a pràctiques que fan servir l’esport per major glòria de milionaris egòlatres.
Un altre dels encerts de la sèrie està en retratar els problemes que envolten els personatges, com l’assetjament, la discriminació o el masclisme; amb sobrietat, sense proclames pamfletàries ni victimismes. A més, no sempre ens podem col·locar al costat de la protagonista i el que sí que ens trobem és una pila de decisions difícils, amb molts vessants, en els que la seva condició de dona no li permet mostrar debilitat.
La protagonista, Helena Mikkelsen, interpretada de forma magistral per Ane Dahl Torp, es una entrenadora estricta i seca. Una bona professional amb una enorme capacitat de treball i amb grans coneixements de futbol i d’estratègia, però amb problemes per relacionar-se tant en l’àmbit professional com en el personal. Ane Dahl Torp va estar a punt de no ser la protagonista de la sèrie quan els productors van pretendre dulcificar el caràcter fort de l’Helena, perquè la consideraven massa antipàtica i l’actriu creia que aquest canvi del guió faria malbé el personatge. Sens dubte, la sèrie no seria la mateixa sense aquest personatge principal que ha de demostrar permanentment la seva vàlua professional i que ha de fer front al rebuig que el seu càrrec provoca entre els futbolistes, els directius o els afeccionats.
També cal ressaltar en aquesta esplèndida Home Ground la importància que els seus creadors li donen al lloc on transcorre la història, Ulsteinvik, un poble de drassanes i de paisatges irrepetibles, on el paper del seu equip de futbol, el Varg IL, és fonamental per mantenir el sentit de comunitat. Un poble que vol tant sí com no perpetuar l’esperit socialitzador del club per sobre de l’èxit i el diner. I ho vol fer amb entusiasme, amb sentit de pertinença i de treball en equip. Fins i tot un personatge arriba a dir que són més que un club…