Identidad borrada

Aquesta pel·lícula, originalment titulada Boy Erased, que es basa en el llibre autobiogràfic de Garrard Conley, explica la història d’un adolescent, fill d’un pastor baptista d’Arkansas, a qui els seus pares obliguen a sotmetre’s a una teràpia de conversió un cop admet la seva homosexualitat.

Identidad borrada té en el factor de les interpretacions un aspecte força singular: D’una banda l’esplèndid Lucas Hedges, en el paper del fill, un noi desconcertat, profundament angoixat però valent en el seu procés d’autodescobriment de la seva identitat sexual; Russell Crowe és el reverend Marshall Eamons, un home que encarna tot el dogmatisme reaccionari de la Nord-Amèrica de Donald Trump; i la mare, Nicole Kidman, que modula encertadament un personatge que anirà descobrint la farsa de la teràpia a que sotmeten el seu fill i la irrellevància del seu paper en un ambient social d’un masclisme asfixiant. I, finalment, el propi director, que es reservà el paper de terapeuta en cap i que protagonitza escenes memorables.

Un dels objectius d’una determinada manera (hegemònica) d’entendre la religió ha estat la d’organitzar la vida pública des de la moral privada; així com marcar conductes, fixar maneres de comportar-se i limitar la llibertat per aconseguir la gràcia divina. I l’homosexualitat sempre ha tingut un posició de privilegi en la llista d’honor dels inquisidors. El film del director Joel Edgerton ens mostra com s’imposa des de la mentalitat reaccionària, la renuncia a un mateix des de la por, el xantatge, la vergonya i el remordiment. Sentir-se atret per algú del mateix sexe et deixa fora de la comunitat correcta, et converteix en algú depravat i malalt.

Aquest film constitueix un bon punt de partida per a la reflexió sobre el que en realitat significa la normalitat sexual i l’homofòbia normalitzada. Una denúncia de la injusta visió, provocada per fanàtiques creences religioses, de la comunitat LGTBIQ, convertida a més en objecte de lucre per obscurs personatges sense escrúpols. A més, el film ens pot acostar a examinar la cobertura que determinades polítiques ultraconservadores donen a projectes de persecució de la diversitat sexual, d’Amèrica sí, però també de més a prop. I també podem anar més enllà i tractar d’observar el vernís de pseudotolerància civilitzada i moderna que sovint ens envolta però que encobreix una discriminació subterrània i alhora efectiva, de la condició de gai i lesbiana. Una pel·lícula que, a més, ens transmet una certa esperança, alliberadora i lluminosa, el de trobar-se a un mateix, d’acceptar-se i estimar-se.

Descarregar pdf