Quatre anys després que l’aliança entre britànics, alemanys i holandesos derrotés Napoleó a Waterloo (1815), la població de Manchester va patir una massacre de mans de l’exèrcit anglès mentre s’aplegava al camp de Saint Peter per reclamar el sufragi universal. En la seva reconstrucció d’aquest episodi batejat com a Peterloo, Mike Leigh utilitza la figura d’un jove soldat que sobreviu a les guerres napoleòniques com a fil conductor per traçar la línia de continuïtat entre les dues conteses.
Mike Leigh, que declarà que era conscient de la connexió entre Peterloo i 1 d’Octubre de 2017 a Catalunya, elabora un gran fresc sobre aquesta fita en la història de les lluites democràtiques que es distancia de les típiques dramatitzacions d’època. Tot i que la família del soldat encarna el rostre humà d’un episodi històric, el protagonisme queda repartit de manera col·lectiva alhora que se subratlla el pes de la retòrica en la construcció dels esdeveniments.
El 16 d’agost de 1819 a St. Peter’s Field, a la ciutat obrera de Manchester, es van produir 15 morts i centenars de ferits a mans de la cavalleria britànica, durant la manifestació pacífica de 60.000 persones que reclamaven el sufragi universal masculí. Mike Leigh ens explica aquest fet però també el seu context, fent aparèixer el príncep regent, Jordi de Hannover; el primer ministre, lord Liverpool; el ministre de l’interior, lord Sidmouth; el responsable militar de la zona; les autoritats locals; el cap de la policia, més sicari que funcionari; els empresaris de les fàbriques tèxtils; la premsa incipient; les associacions de reformistes, les associacions de dones; els treballadors i llurs famílies personificades en la d’un soldat, supervivent de Waterloo, que li serveix al director per començar i acabar el relat, i arrodonir així el simbolisme de la tragèdia, com també ho feren els diaris sobre aquell dia fatídic fonent la batalla de Waterloo i la localització de St. Peter en uns titulars que quedaren per a la història: Peterloo.
El compromís de Leigh és meridià i la seva tasca de documentació, exhaustiva, destacant el retrat tant de les classes subalternes com la dels poderosos, temorosos d’una revolució francesa en territori anglès, i especialment indiferents davant la fam i la misèria del proletariat.