La tomba de les lluernes és una pel·lícula d’animació japonesa dirigida per Isao Takahata, adaptació de la novel·la La tomba de les llumenetes d’Akiyuki Nosaka. L’acció se situa a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, a l’estiu de 1945. L’aviació nord-americana sotmet els ciutadans japonesos a continus i desapiadats atacs aeris. Un d’ells —una incursió amb bombes incendiàries que converteix la ciutat de Kobe en un infern fumejant— afecta els dos protagonistes, en Seita, de 14 anys, i la seva germana Setsuko, de 5. Tots dos són fills d’un oficial de la marina japonesa, i durant els anys de guerra han viscut amb la seva mare. Un dia, però, després d’un brutal bombardeig, ells es retarden i no aconsegueixen arribar al búnquer on la mare els espera. En Seita la troba molt malferida en una escola que ha estat convertida en un hospital de campanya. Poc després, la mare mor i els dos germans decideixen d’allotjar-se amb els oncles. La inicial indiferència de la tieta es converteix, amb el pas del temps, en un rebuig cada cop més evident. Els dos germans decideixen marxar i viure pel seu compte en un refugi antiaeri abandonat. Si bé allà poden viure amb més llibertat i sense haver de molestar ningú, les coses no els van gaire bé: el menjar escasseja, no poden esperar cap mena d’ajut i les repercussions de la desnutrició són cada cop més visibles en la petita Setsuko.
