Nuit et Brouillard (Nit i boira) (1955) és un documental del cineasta francès Alain Resnais realitzat en commemoració del desè aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i d’extermini.
D’una durada de trenta-dos minuts, la pel•lícula és una barreja d’imatges d’arxiu en blanc i negre sobre la construcció dels camps, el seu funcionament i el seu alliberament, i d’imatges rodades en color, anys després de la finalització de la guerra en els espais que ocupaven els lager alemanys.
Les imatges estan acompanyades de la lectura d’un text de l’escriptor francès Jean Cayrol, resistent francès deportat en el KZ Mauthausen el 1943. El seu monòleg poètic, recitat per Michel Ram és una dia a dia dels dies dels camps de concentració i un sentit tribut als qui van patir la tortura, la humiliació, el terror i l’extermini. La pel·lícula treu el seu títol del nom donat pels nazis als deportats als camps de concentració pels nazis, els NN (Nacht und Nebel) amb la intenció de voler fer caure en l’oblit la seva memòria.
La voluntat d’aquest mític film de Resnais és la d’avisar sobre els riscos de la banalització de l’Holocaust, de l’oblit i del negacionisme, fins i tot el retorn a Europa, de l’antisemitisme, del racisme o del totalitarisme.