Aquest és el 7è volum de la col·lecció Eines de memòria. Es tracta d’una publicació del Memorial Democràtic dedicada a la comunitat educativa a fi de donar a conèixer els temes i les metodologies de treball relacionades amb la memòria.
Com el setè art, aquest setè volum, ens obre les portes al cinema. Quinze propostes didàctiques sobre pel·lícules i documentals per ser treballades a l’aula, vinculades a la memòria democràtica i ordenades cronològicament, des de l’any 1931 –proclamació de la II República- i, fins el 1980 –primeres eleccions democràtiques del Govern de Catalunya després de la guerra civil-.
Entre d’altres, podem trobar els següent títols: La lengua de las mariposas, Catalunya màrtir, El laberinto del fauno, Los girasoles ciegos, La voz dormida, El comboi dels 927, Memòria de les Corts. Veus d’una presó franquista, Pa negre, Salvador o Avi, et trauré d’aquí.
Totes les propostes didàctiques segueixen la mateixa estructura per tal de facilitar i ordenar el treball amb els alumnes. S’inicien amb el resum o sinopsis de la producció, la fitxa tècnica, la pantalla d’activitats amb un seguit de preguntes a fi de facilitar la comprensió de l’audiovisual, el llenguatge i les tècniques audiovisuals que ens permeten endinsar-nos en tots aquells conceptes essencials del llenguatge cinematogràfic, el tràveling de lectures on a partir de diferents textos es contextualitza el tema i, a contracamp, on es poden trobar diversos aspectes didàctics dedicats al professorat.
Cal fer una especial referència al fet que totes les propostes didàctiques han estat treballades prèviament amb els alumnes. D’aquesta manera, s’han posat a prova i esmenades a fi de satisfer les necessitats del professorat. En aquest mateix sentit, l’autor, en Ramon Breu, convida als educadors a utilitzar-les i, si s’escau, adaptar-les al seu projecte educatiu.
De manera paral·lela, l’altra autora, la Gemma Tribó, professora de didàctica de les ciències socials, dedica un capítol a tractar els valors educatius que de l’estudi de la memòria, fent-ne especial èmfasi en la necessitat de la memòria i en aquells aspectes que la memòria històrica educa.
Les pel·lícules de ficció com les de no ficció seleccionades per ser treballades a l’aula ens transmeten l’horror, el patiment, les emocions de la memòria de la Guerra Civil i del la dictadura franquista. Un cop a l’aula li pertocarà al professorat modular l’estudi d’aquest període i emmarcar-lo en un context més ampli, i controlar-lo a través d’un distanciament crític.
L’única possibilitat de pal·liar una mica el despropòsit tan enorme d’ignorar la memòria recent del nostre poble, l’única manera d’aconseguir donar visibilitat mínimament als que sempre han estat invisibles és l’educació, és aconseguir que els nostres escolars coneguin, debatin i s’interessin per la seva història, per la seva memòria.