Toledo (Espanya). Inicis del segle XXI. En una fosca nit d’hivern, una dona jove, Pilar, surt precipitadament de casa amb el seu fill. Està tan atabalada que surt de casa amb sabatilles. Se’n va perquè el seu marit, Antonio, la maltracta, l’agredeix, la humilia. Al llarg del film, la directora Icíar Bollaín intentarà reflexionar sobre què és el que provoca que en una parella hi hagi una situació de violència. Voldrà respondre’s a la següent pregunta: ¿ per què dues persones que s’estimen arriben al maltracte, a la violència i, en ocasions, a l’assassinat? Feia molt temps que la coguionista Alicia Luna i jo li donàvem voltes al tema de la violència en la parella i veiem que encara que és una constant en els mitjans de comunicació hi havia moltes preguntes que no sabíem com respondre-les, ens diu la directora de la pel·lícula. Es tracta d’una pel·lícula imprescindible, de visionat obligat per a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat social. És un atroç i precís diagnòstic exposat amb molta atenció al detall, amb maduresa creativa i que es fonamenta en un excel·lent guió i en unes esglaiadores interpretacions de Luis Tosar i de, sobretot, de Laia Marull. El seu personatge, Pilar, és summament complicat. No sap ni qui és ni per què li passa el que li està passant. Una persona anul·lada, dominada que troba en l’explicació dels quadres clàssics, en l’art l’única via per recuperar el gust per la vida. “Te doy mis ojos” impacta des del començament, no cau en escenes morboses ni efectistes i s’aproxima amb dignitat i bon ofici al malson de la violència contra les dones