Aquesta és la història d’una amistat de dues prostitutes, de dues princeses. Una de les princeses es diu Caye, té trenta anys, un serrell de perruqueria i un atractiu de barri.L’altra és Zulema, una princesa dominicana desterrada, dolça i obscura, que via l’exili forçós de la pobresa i la desesperació. Quan es coneixen són a llocs diferents, enfrontats: es miren amb recel perquè les prostitutes d’aquí veuen amb recel l’arribada de les nouvingudes. Caye i Zule aviat comprenen que les dues caminen per la mateixa corda fluixa. De la seva complicitat surt aquesta història. Caye diu que hi ha princeses que són tan sensibles que no poden viure allunyades dels seus reialmes, perquè es moririen de pena. Segurament té raó perquè a Zulema els dies cada cop se li fan més difícils, els silencis més llargs, els filferros més estrets
