Ana García viu al barri est de Los Àngeles, és llatinoamericana, filla d’uns immigrants mexicans i tot just ha acabat l’institut. Té la possibilitat d’anar a estudiar a la Universitat de Columbia, a Nova York, però la seva mare, Carmen, s’hi oposa fermament. Carmen és una dona molt elemental, plena de supersticions i només vol que la seva filla petita s’aprimi, trobi un bon marit, li doni néts i s’oblidi de modernitats. La noia haurà de passar tot l’estiu treballant en el taller de costura de la seva germana Estela, on coneixerà la superexplotació; prendrà consciència de l’esforç de les dones treballadores, la majoria immigrants; i s’indignarà de la quantitat de feina que requereixen uns vestits elegantíssims que aniran a parar a les boutiques de luxe i que portaran unes dones de cossos superprims, la vida de les quals és molt diferent a la seva. Durant les llargues hores de feina, passant calor, Ana aprofitarà per ensenyar a les seves companyes de taller a estimar els seus cossos opulents i a apreciar tot el que les fa diferents. Mentrestant, perdrà la virginitat —una altra obsessió de la seva mare— amb un company de l’institut; cada cop se sentirà més propera a la seva comunitat i a la seva família, però sense renunciar als seus principis i al seu gran objectiu de seguir estudiant.
