Barcelona, a principis dels anys setanta. Un grup de joves anarquistes catalans i francesos es revolten contra la repressió franquista i inicien un reguitzell d’accions armades per aconseguir diners amb la intenció de donar suport a sectors d’obrers en lluita. En un primer moment, aconsegueixen força èxit i una sensació d’invulnerabilitat, però la seva inexperiència i la persecució de la Brigada político-social de la policia franquista, els portarà a ser detinguts: el setembre de 1973 la policia els para una trampa, en el curs de la qual es produeix un tiroteig, en què morirà un policia. Un dels activistes, Salvador Puig Antich és greument ferit i després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model a l’espera del consell de guerra. Les seves germanes i el seu advocat, Oriol Arau, començaran una difícil cursa per salvar-li la vida, davant la indiferència general.
Per altra banda, a final del mateix any, el president del govern i factòtum de Franco, l’almirall Carrero Blanco, mor en un atemptat d’ETA a Madrid. Els sectors més cavernaris del feixisme espanyol demanaran l’execució del català Puig Antich com a venjança. Com tots els judicis dels franquisme, el consell de guerra es converteix en una farsa on no es dóna cap marge per la defensa del pres i se’l condemna a mort. El dia 2 de març de 1974 Salvador Puig Antich és executat mitjançant el garrot vil, una forma d’aplicar la pena de mort procedent de l’Espanya negra i feudal. La mort del jove encara avui truca la porta de les consciències dels qui van viure els fets, per interrogar-los si van poder fer alguna cosa més per evitar una mort tan terrible com inútil.