La pel·lícula ens acosta al final de la vida de Ramón Sampedro, el qual ja va ser en el seu moment protagonista als mitjans de comunicació. Sampedro era un tetraplègic que va estar durant gairebé trenta anys immobilitzat en un llit. En vida, Sampedro deia “sóc un cap viu en un cos mort”. Però alhora aquest mariner de Porto do Son (Galícia) va ser capaç de plantejar a la societat un tema tabú: la legalització de l’eutanàsia activa, per la qual va entrar en batalla durant tot el seu calvari.
A la pel·lícula, l’única finestra de Ramón (Javier Bardem) és la seva habitació, a tocar del mar, el mateix on va tenir el fatídic accident. Des d’aleshores la seva obsessió serà acabar amb la seva vida dignament. L’arribada de dues dones ho canvia tot: Julia, l’advocada que recolza la seva causa (Belén Rueda), i Rosa, una veïna que el vol convèncer que el millor és viure. La personalitat aclaparadora de Ramón acaba seduint-les totes dues, que s’han de qüestionar els seus propis principis. Només ell sap qui l’ajudarà a emprendre el darrer viatge.