L’astronauta es va parar, sorprès. Semblava impossible que a la Lluna s’hi pogués trobar una… escultura? -què era realment?- d’aquelles característiques. Qui l’havia col·locat aquí? Quan? El viatger de la Terra es va apropar i la va observar detingudament. Lluny d’allí, en un altre lloc d’una llunyana galàxia, es va començar a rebre el senyal.
Aquell astronauta de la Terra havia arribat, finalment, davant del sentinella que una
supercivilització havia instal·lat, milions d’anys abans, a manera d’avís de que l’ésser humà tenia ja la suficient intel·ligència com per sortir del seu món. Aquest és, més o menys, l’argument del relat “El sentinella de l’eternitat” (1951) d’Arthur C. Clarke, text que va servir de base, de punt de partida del film “2001: A Space Odyssey” (1968) (“2001: una odissea de l’espai”).
Tot i ser considerada una de les grans pel·lícules de la història del cinema, “2001” no va tenir massa èxit de públic quan fou estrenada. La productora, Hawk Productions que va produir la pel·lícula per a la Metro Goldwyn Mayer, va tenir una davallada econòmica molt considerable arran de la comercialització del film. De fet, tothom pensava en la pel·lícula com una història de batalles interestel·lars, a la manera de la posterior “La guerra de les galàxies” de George Lucas.