Aquest documental ens acosta a la societat consumista actual, a través dels costums relacionats amb la compra i rebuig dels aliments que mengem.
Està rodat a França, i parteix d’una sèrie d’entrevistes amb diverses persones relacionades amb el consum quotidià: Peggy, una mestressa de casa que omple la nevera després d’un dia de supermercat; Sako, el cap de cuina d’un menjador d’institut, que ofereix el dinar en forma de self service; Véronique Laubier , que dirigeix una empresa que cultiva i distribueix melons; Thomas Pocher, director d’un supermercat i, per últim, Gwenaël, un noi que recull menjar dels contenidors dels supermercats per alimentar la seva dona i filla, i part d’una petita col.lectivitat amb problemes d’atur i manca de recursos. Tot plegat dibuixa un tapís complet, des del productor al distribuïdor , fins acabar en el gran consumidor (menjador escolar) i el petit consumidor (família de quatre membres). Tot ells queden en evidència quan, en les darreres imatges, veiem una altra mena de família, sense massa ingressos, que pot menjar -sense emmalaltir, ens informen- del que la societat de l’opulència llença perquè sí. Com a curiositat, aquest documental té una segona part, emesa el 12 de febrer de 2013 i titulada Gaspillage: plongée dans nos poubelles, deux ans après , on s’investiga si, després d’un any i escaig, els protagonistes han canviat o millorat els seus hàbits de compra, consum i rebuig de deixalles.
