Bucarest, la memòria perduda

Albert Solé és periodista i va néixer a l’exili l’any 1962. Les seves arrels, estan emmarcades entre un doble exili. El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d’Espanya per la seva militància antifranquista als anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn… Ara lluita contra l’Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d’unes vides atípiques en les quals es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la Guerra Freda i la lluita contra el franquisme. L’Albert viatjarà d’un exili a un altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia.

L’origen de l’Albert és rocambolesc: posseeix tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l’exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, La Pirenaica, on en Solé Tura era l’únic periodista jove i l’únic procedent de l’interior del país. La diferent percepció sobre l’evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d’Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.

Aquesta història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i acaba l’any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i acaben, així, amb els somnis d’una generació de lluitadors. El film acaba als nostres dies, mostrant la inexorable immersió de Jordi Solé Tura en l’Alzheimer. Pel camí haurem visitat la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura franquista i la transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d’uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees. Finalment, el director haurà aconseguit allò que es proposava, fixar en la memòria dels espectadors la història d’un forner de poble que no es va conformar amb el seu destí.

Descarregar pdf